Ca l´Amell Gros i l´ermita de Santa Justa... enclavament tel·lúric.
Aquell matí vaig decidir pujar sobre el meu ATV i dirigir-me a través d'estrets i agrests camins rurals cap a l'ermita romànica de Santa Justa de Lliçà d´Amunt. L´edifici religiós, al llindar de la carretera que uneix el municipi barceloní de Caldes de Montbui amb el de Granollers, representava un escenari perfecte per incloure en un projecte literari.
Quan arribà a l'enclavament i la tarda començà a esvair-se per donar pas a la nit, vaig quedar impactat per l'esgarrifosa estampa del temple religiós, la imatge del qual em va evocar immediatament a un dels marcs clàssics de les novel·les d'Edgar Allan Poe.
L´emplaçament, assentament d'una vil.la romana, alberga la construcció d'una ermita d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. Els primers lligalls i dades documentals referides a Santa Justa no ens els trobem fins a ben entrat el segle XII, sent a inicis del segle XVI quan coneixem que es va reformar la façana i es va construir el campanar. No obstant això i com tantes altres edificacions religioses, l'ermita va sofrir un dels episodis devastadors de la Guerra Civil, doncs va ser incendiada, i no va ser fins a mitjans els anys setanta quan es va decidir dur a terme la seva restauració.
Després d'una nombrosa tanda de fotos i després de prendre algunes notes, i sense tenir la possibilitat accedir a l'interior del recinte sagrat, doncs el portó de vella fusta envernissada es trobava gelosament tancat, vaig observar alguna cosa que no m´esperava a no massa metres de la façana de l'edifici, que em va cridar terriblement l'atenció. Entre els arbres i la mala herba del bosc confrontant, mitj ocult per aquelles alzines, vaig apreciar uns singulars monticles de pedres apilades. Al principi, vaig poder distingir dos: un de dues pedres, i un altre de tres. Posteriorment, vaig observar un tercer cúmul de pedres al costat del mur exterior de l'absis de l'església.
Després d'una nombrosa tanda de fotos i després de prendre algunes notes, i sense tenir la possibilitat accedir a l'interior del recinte sagrat, doncs el portó de vella fusta envernissada es trobava gelosament tancat, vaig observar alguna cosa que no m´esperava a no massa metres de la façana de l'edifici, que em va cridar terriblement l'atenció. Entre els arbres i la mala herba del bosc confrontant, mitj ocult per aquelles alzines, vaig apreciar uns singulars monticles de pedres apilades. Al principi, vaig poder distingir dos: un de dues pedres, i un altre de tres. Posteriorment, vaig observar un tercer cúmul de pedres al costat del mur exterior de l'absis de l'església.
Potser, no fos més que l'obra d'alguns joves que poguessin haver passat per la zona, però reconec que una aguda esgarrifança va recórrer la meva esquena quan a més vaig observar diverses acumulacions de plomes i pelatge d'au escampat sobre el terreny. Però, ni rastre de sang ni restes de cos d'animals.
Tot seguit, vaig prosseguir amb l'exploració del lloc, i no vaig trigar a descobrir oculta entre l'embull boscós, l'austera estructura esquelètica d'una espècie de cabanya feta a força de fins troncs, branques i algunes roques amuntegades formant un petit mur inacabat.
En conclusió i encara que no disposo d'evidències irreprotxables, cal esmentar la possible hipòtesi de pràctiques clandestines de rituals en l'emplaçament. Els monticles de pedra (com he mostrat en la fotografia), similars a les denominades "apachetas" característiques de la cultura inca, i que se'ls atribueix en molts casos un significat religiós, podrien representar l'adaptació d'altars on lliurar-se als déus o algun ésser místic. Per tant, podria ser que em trobés en un tel·lúric emplaçament on desconeguts grups realitzessin les seves macabres ofrenes i celebracions? A més a més, a part que està constatat que l'ermita va acollir en temps passats un petit composant, existeix documentació probatòria que l'àrea va albergar restes sepulcrals del neolític, tal com indica el recopilatori d'itineraris publicat pel mateix Ajuntament de Lliçà d´Amunt, Els arrels del nostre poble. És a dir, ens trobem en un terreny que durant el transcurs de la història ha estat habitada de difunts.
També, crec que és important destacar que a no més de 500 metres, podem trobar una masia, Ca l´Amell Gros (Santa Eulàlia de la Ronçana) en total estat d'abandó, on vaig decidir endinsar-me en companyia d'un espontani vilatà anomenat Saturnino L.. Alguns veïns entrevistats de l'àrea rural em van manifestar que havien estat testimonis de la presència d'estranys individus. Fins i tot, Saturnino L., em va arribar a comentar que havia vist amb els seus propis ulls, a l'interior d'aquella casa i després de conèixer que la nit anterior havia estat visitada, alguns insòlits ornaments penjats del sostre d'una de les estades. Segons l'home, tals ornaments els va definir com a cordes de gran grossor que sostenien alguna cosa que no va voler arribar-me a esclarir, malgrat la meva insistència. D'altra banda, em consta que grups d'investigació parapsicològica han visitat l'emplaçament amb la finalitat de dur a terme diverses indagacions sobre la matèria, moguts pels rumors que converteixen el lloc en un enclavament d'activitat paranormal.
Encara que vaig poder prendre algunes instantànies de les habitacions i de la gran quantitat de pintades o grafits (nombrosos relacionats amb la mort o amb éssers espectrals), veritablement, la masia mereix ser investigada meticulosament. A continuació adjunto la fotografia d'una de les habitacions del segon pis, on a més de poder observar la il·lustració plasmada en una de les parets de dos estranys éssers dibuixats, podem apreciar, penjant del sostre, una espècie de corda amb forma de soga.
Encara que vaig poder prendre algunes instantànies de les habitacions i de la gran quantitat de pintades o grafits (nombrosos relacionats amb la mort o amb éssers espectrals), veritablement, la masia mereix ser investigada meticulosament. A continuació adjunto la fotografia d'una de les habitacions del segon pis, on a més de poder observar la il·lustració plasmada en una de les parets de dos estranys éssers dibuixats, podem apreciar, penjant del sostre, una espècie de corda amb forma de soga.
Si be no vaig presenciar ni vaig sentir res extraordinari mentre vam romandre a la casa, el que no puc negar és que la sensació de desassossec i de voler abandonar el recinte va ser constant. I em pregunto: Simple suggestió?... No ho sé...
No obstant això i com a dada insòlitament anecdòtica, quan vam sortir del vell edifici i ja m'havia acomiadat de Saturnino L., mentre m'allunyava en sentit oposat, vaig sentir després de mi un sobresaltat crit produït per aquell home. En girar-me, vaig poder apreciar el que semblava un àguila que se separava de Saturnino L., tornant amb ímpetu al cel. Segons paraules de l'home, acabava de ser presa d'un intent d'atac de l'au rapaç. Un fet estrany, sobre tot després de conèixer a posteriori un dels treballs elaborats pel Grup d'Investigació Paranormal Guvaip, incloses en una publicació de misteri, on s'esmentava els estranys comportaments alterats i d'inquietud d'algun animal de les cases habitades dels voltants.
No obstant això i com a dada insòlitament anecdòtica, quan vam sortir del vell edifici i ja m'havia acomiadat de Saturnino L., mentre m'allunyava en sentit oposat, vaig sentir després de mi un sobresaltat crit produït per aquell home. En girar-me, vaig poder apreciar el que semblava un àguila que se separava de Saturnino L., tornant amb ímpetu al cel. Segons paraules de l'home, acabava de ser presa d'un intent d'atac de l'au rapaç. Un fet estrany, sobre tot després de conèixer a posteriori un dels treballs elaborats pel Grup d'Investigació Paranormal Guvaip, incloses en una publicació de misteri, on s'esmentava els estranys comportaments alterats i d'inquietud d'algun animal de les cases habitades dels voltants.
___
