Castell de Montbui i els orígens de la Senyera
El Castell de Montbui és un castell medieval ubicat al terme municipal de Bigues i Riells (a l'extrem nord-occidental del terme biguetà.), al Vallès Oriental. Tocant el límit amb Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, prop de la urbanització del Castell de Montbui, el trobem a la cim del turó homònim.
Al seu costat de llevant es troba l'església preromànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura.
Del castell només resten alguns murs, on es veu un aparell constructiu que recorda l'estructura de l'opus spicatum. Tanmateix, es pot observar una planta en forma de trapezi, amb tot el mur nord força conservat. Al sector de ponent existeix una cambra conservada sencera; devia tractar-se d'una cisterna. L'entrada principal, molt malmesa, era a migdia. Tot i que la distribució del castell correspondria a l'època romànica, una part dels murs, d'aparell petit, irregular i poc treballat, fan pensar en el segle X.
El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. El 995, els comtes de Barcelona l'assignen en feu a Gombau de Besora. Entre d´altres, foren posteriorment propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès. El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308. Finalment, el 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció, i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del "Consell de Cent de Barcelona". La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia).
Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714, quan va ser traspassat a la corona borbònica; corregué la mateixa sort que la majoria de castells catalans després de la Guerra de Successió: l'enderroc. El castell es va abandonar, i el 1833 consta que és en ruïnes.
L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en un decret que declarava totes les restes dels castells de l'estat patrimoni històric estatal.
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montbui_(Bigues)
* Arbre del turò on es troba el Castell
La llegenda de Guifrè el Pilòs i la "Senyera Catalana"
Existeix una llegenda que explica que l'origen mític de l'escut de Catalunya va tenir lloc a les mateixes muntanyes de Montbui, a l´entorn del castell, quan Guifré el Pilós amb la seva pròpia sang va passar els quatre dits per sobre de l'escut groc, dibuixant les quatre barres.
Catalunya al segle IX viu un període d’inestabilitat a partir de les ràtzies que protagonitzen els regnes musulmans. El 898 en un d’aquests episodis violents el comte de Barcelona Guifré el Pilós s’enfronta al governador de Lleida Llop ibn Muhammad a Bigues. Segons biògrafs andalusins Guifré en aquest enfrontament perd la batalla i cau ferit per una llança.
Quatre dies després Guifré mort. És en aquests quatre dies d’agonia quan la llegenda explica que Guifré hauria demanat una escut pel seu comtat i Carles el Calb, el rei franc, hauria sucat la seva ma en la ferida de Guifré i hauria imprès les quatre barres de sang sobre fons d’or d’un escut.
___
