CODEX... más allá del misterio


 

 

 

Menhir de Pedra Llarga, la Pedra del Diable o Pedra del Diluvi

 

 

   Monument megalític dins del tipus dels menhirs realitzats per a donar-li una funció religiosa dedicada al culte dels morts o als poders de les divinitats. També es podria utilitzar com a pedra fita per assenyalar límits territorials. El menhir té uns 2'5 metres d'alçada i es troba aixecat verticalment. Pedra no local, sembla roca de Montserrat. La presència d'aquesta construcció no és un fet estrany, ja que tota la comarca del Vallès (Oriental, Occidental), és molt antiga, havent-hi moltes troballes de restes neolítics, poblats ibèrics i també molt material romà. Existeix la "Llegenda de la Pedra Llarga", que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell, i d'aquesta relació se la coneix també com la "Pedra del Diable".

 

 

  
 

Emplaçament originari. Plana vallesana, concretament en el marge esquerre de la plana al·luvial de la riera de Caldes, just al davant de l’aiguabarreig amb la riera de entmenat.

Emplaçament actual. El mateix que l’originari; no hi ha constancia que mai hagi estat ni caigut ni traslladat. Actualment l’indret està totalment urbanitzat i el menhir es troba plantat dret, suposadament en la posición original, al bell mig d’un espai enjardinat en la confluencia dels carrers del Monòlit i de la Pedra Llarga.

Morfologia i dimensions. Prisma rectangular, amb seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 243 x 120 x 57 cm. Es desconeix l’alçada màxima total.

Litologia. Conglomerat del triàsic inferior (fàcies Buntsandstein). Es tracta d’un bloc ben  estratificat on, a més a  més de la litotologia predominant (conglomerat) també s’observen nivells de granulometría més fina (microconglomerats i gresos).

 

 
   Diu la llegenda que fa molts anys, quan la gent encara vivia en masies i s'ocupava en les tasques pròpies de la vida al camp, existia a Martorell, molt a prop de la riba del Llobregat, un hostal. En aquest hostal hi treballava una minyona, que entre les coses que feia durant el dia s'encarregava d'anar a cercar aigua de molt lluny, travessant el riu a gual i carregada amb grossos càntirs.
   Va arribar un dia en que, havent plogut a bots i barrals, la noia no sabia com travessar el riu, de tan ple com baixava. Prou avorrida i fatigada, va exclamar que donaria la seva ànima al diable si aquest li alleugeria el treball.
   El diable va presentar-se davant d'ella i li va prometre que si allò era veritat, en una nit bastiria un pont. Ella va acceptar de seguida, però en el secret pensament que no ho aconseguiria mai. Però el diable no tenia la més mínima intenció de perdre la juguesca, i aquella mateix nit tota una colla de dimonis iniciaren la construcció del pont: en realitat el diable havia enganyat a la noia, perquè no havia dit que portaria ajudants.
   Uns quants diables carregaven pedres del Montseny o de Montserrat, i d'altres feien el pont. El mateix dimoni que s'havia presentat a la minyona feia de capatàs i anava a cercar pedres ben grosses força lluny.
   A la matinada el pont estava gairebé enllestit i la noia, que prou estona havia tingut per adonar-se del que havia fet, va anar a explicar a la mestressa el seu problema. La senyora va rumiar una solució, i sens pèrdua de temps va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall que dormia.

   L'animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d'hora que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia.

   D'aquesta manera el cant va anar propagant-se fins arribar a un lloc a prop de la riera de Caldes, on hi havia la masia de Can Cortès.

Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant un pedra enorme al coll, va cantar el gall d'aquesta masia.

   El dimoni va pensar que era de dia i que havia perdut la partida: enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. I d'aquesta singular manera quedà aixecat a Martorell un pont conegut com el Pont del Diable, al que li manca una pedra: la Pedra Llarga.

 

Referènciees i Documentació bibliogràfica.
-www.flickr.com

-Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet (2011). // MASPONS (1880), MASPONS (1882), OSONA (1888), MAÑÉ  1989), AULADELL (1991), BITRIÁN

___