Templers: la comanda de Palau del Vallès de Santa Magdalena (Palau-solità i Plegamans)
A les limitacions del municipi de Palau-Solità i Plegamans, just a la vora de Santa Perpètua de la Mogoda, hi trobem una de les edificacions templeres del s.XII més importants a Catalunya, la comanda de Palau del Vallès de Santa Magdalena
Si fem referència a la història, fa pràcticament nou-cents anys nou cavallers abandonaren França camí de Jerusalem, reconquerida poques dècades abans pels creuats cristians. A Terra Santa començà l'enigma dels cavallers templers, dominadors durant dos segles d'Europa, i finalment sentenciats a la foguera pels presumptes delictes d'heretgia, sodomia i blasfèmia la creu cristiana entre d'altres.
L'Orde dels Pobres Soldats de Crist i del Temple de Salomó, més coneguda com els Cavallers Templers o l'Orde del Temple, va ser una congregació militar i cristiana fundada a la primera meitat del segle XII per nou cavallers francesos liderats per HUGO PAYENS rere de la Primera Croada; campanya militar que va tenir com a objectiu recolzar als cristians ortodoxos orientals i l'alliberament de Jerusalem del jou Musulmà, encara que també suposà un estratègic atac preventiu envers la possibilitat de què els musulmans intentessin penetrar a Europa. El propòsit original dels cavallers fou protegir als cristians que pelegrinaven des d'Europa a Jerusalem un cop va ser conquerida. Es van comprometre a defensar-los contra lladres i bandolers de camins, a protegir les rutes i servir com a cavalleria al sobirà rei. Durant la seva estada inicial a Jerusalem es van dedicar únicament a escortar als pelegrins que acudien als sants llocs, ja que el seu escàs nombre no els permetia realitzar actuacions de major magnitud. No obstant això, els adeptes a l'Orde va augmentar de manera progressiva durant els següents docents anys.
Durant els primers 10 anys, els nou cavallers templers es varen recloure al Temple de Salomó de la Jerusalem conquerida..., deu anys dels que no es disposa informació exacta de la seva activitat i que ha donat lloc a teories diverses i a gran part dels misteris que envoltaren a l'Orde. Hem de dir però, que els enigmes dels templers potser no els podem certificar com fets històrics contrastats, sinó que més aviat tenen arrels literàries connectades amb els textos sagrats bíblics.
Transcorreguts aquests deu anys, els nou cavallers van sortir del seu cau a Terra Santa i tornaren a Europa amb possessió de riquesses, i així començaren a estendre el seu ideari per tot el continent, reclutant nous membres (generalment nobles i cultes), adeptes i servents per portar a terme la seva causa cristiana, a més d'aixecar un gran nombre d'edificacions i fortificacions pròpies. Les ermites templeres eren alçades en entorns amb un marcat poder sagrat, ja que solien aprofitar-se localitzacions d'antigues construccions d'altres religions, com foren les islàmiques o les celtes.
Segons s'extrau del text L'arquitectura dels templers a Catalunya (1995), l'Orde del Temple va tenir una evident activitat al Principat. Les característiques seus edificades dels templers anomenades COMANDES, durant el transcurs dels anys van assolir una funció cada cop més rural. A Catalunya les podem classificar en poderoses fortificacions en forma de CASTELLS CONVENT, com són Barberà, Miravet i Gardeny; en CONVENTS ubicats en punts estratègics dins les muralles de les ciutats, com per exemple els de Barcelona i Tortosa; i per últim, en CONVENTS RURALS, que foren centre de domini essencialment agrícola amb una muralla que les convertia en gran masos fortificats, com és la comanda ubicada a l'actual municipi de Palau-solità i Plegamans.
|
|
La comanda de Palau del Vallès de Santa Magdalena, edificada al segle XII després de ser traslladada des de Llinars del Vallès, va assolir una notable rellevància, arribant a constituir un dels bens immobles templers (similars als feus senyorials clàssics) més importants i poderosos del territori. La seva funció primordial va ser la de recaptació de donacions a la comarca vallesana. Un dels aspectes fonamentals que la portaren a ser tan important va ser la vàlua de les seves possessions i la seva labor d'encunyar monedes. A més a més, significà una de les primeres comandes de l'Orde religiosa i militar edificades a Catalunya. El primer que coneixem, i que també ho va ser de la comanda de Barcelona o casa de Barcelona, fou la comanda templera de Barcelona inicialment era dependent de la de Palau, però ja dins del segle XIII, la casa de Barcelona va anar adquirint rellevància, fins a convertir-se en un nucli regidor templer a terres catalanes.
|
|
Al segle XIV (1314), rere la fi oficial dels templers, la construcció de Palau va passar a ser propietat de l'Orde dels Hospitalaris, encara que com a Seu principal templera ja s'havia instaurat anys abans a la comanda de Barcelona. Segles després, a l'any 1835, amb la desamortització de Mendizabal, l'edificació religiosa va passar a mans de l'Estat. Posteriorment, els terrenys foren comprats per particulars civils. Explica la propietària actual que la seva família va adquirir a inicis del segle passat la finca on es troba l'ermita de la comanda templera, sense tenir cap coneixement del seu valor històric.
La construcció conservada avui dia apareix en un recinte de caire rural dedicat a la pagesia. Encara es preserven alguns dels seus murs empedrats limítrofs i part de l'estructura original de l'edificació religiosa, com és la càmera quadrangular que conforma l'espai interior de la pròpia ermita. Els propietaris fan ús de l'estança com a estable per a un ruc. Per altra banda, a la façana es pot distingir la porta principal d'arc rodó i d'estil romànic, que sembla haver-se alçat amb posterioritat a la resta de l'edifici. A la part superior culmina el campanar sense la campana.
|
|
Algunes de les troballes de l'ermita, com és l'altar, el retaule o la pròpia campana, varen passar a ser domini de la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. La propietària manifesta que la seva família va cedir també un peculiar anell trobat als terrenys templers.
Als treballs arqueològics de recerca que es portaren a terme es desenterrà, just al subsòl de l'entrada de l'ermita, restes ceràmics datats de segle XII junt l'esquelet humà del que suposadament s'ha vinculat amb un monjo templer. La propietària explica que durant les activitats d'exploració, a més de l'excavació d'un túnel al mateix pis de l'ermita (que tornaren a tapar), van trobar-se amb dos esquelets, que encara avui romanen sota el terra de la mateixa capella
.
|
|
Els misteris i enigmes de l'Orde del Temple han representat aspectes inseparables de la seva llegenda. El rei Balduí II, erigit pels cristians a terres de Jerusalem, va acollir als nou primers cavallers templers procedents de França a una banda del mateix Temple de Salomó; indret que donà lloc a la posterior denominació amb la que es coneix a la comunitat religiosa-militar. Ubicat al pla de la muntanya de Moria, i suposat emplaçament de l'Arca de l'Aliança i d'altres relíquies, el Temple de Salomó fou la base general de l'Orde a Terra Santa. Avui dia roman en aquest emplaçament la Mesquita d'Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca. S'ha de remarcar que pels musulmans, la roca que existeix al centre de la Cúpula és el punt des d'on Mahoma va ascendir als cels per reunir-se amb Déu. Els jueus, per altra banda, afirmen que segons la Gènesi, aquest indret va ser on Abraham va ser a la vora de sacrificar al seu fill Isaac per ordre de Yahveh. També és la ubicació del Calvari, situat a una de les vessants de la muntanya Moria, on va ser crucificat Jesucrist segons la religió cristiana.
Durant una dècada, a més de no admetre cap nou membre, els templers es dedicaren al Temple de Salomó a activitats reservades que encara avui són objecte d'especulacions. El descobriment d'unes galeries soterrades sota el mateix temple per un grup d'arqueolegs anglesos al segle XIX, ha fet sospitar en un fort compromís templer en la la recerca de les relíquies sagrades.
A l'Orde del Temple se'ls ha relacionat amb la custòdia del Sant Greal (copa amb la que Josep d'Arimatea va recollir la sang de Jesús crucifixat, calze del Sant Sopar, o inclòs, un llibre secret) en gran mesura gràcies a l'obra literària de l'autor alemany del segle XIII Wolfman Eschenbach, i que després altres van insistir. Recentment, Dan Brown, a la seva novel·la el "Código Da Vinci", també relata la suposada protecció pels templers d'un Sant Greal, derivació dels conceptes Sang Real, connectat amb la hipotètica descendència de Maria Magdalena i Jesús.
També se'ls ha vinculat amb la custòdia de l'Arca de l'Aliança (cofre sagrat contenidor de les Taules de la Llei, la vara de Aaron i el manà que acompanyaria durant l'Èxode als jueus fins a les terres de Jerusalem), pel fet de què sota el mateix Temple de Salomó on es va instaurar l'Orde a Jerusalem és on es diu que va ser enterrada l'Arca pels reis d'Israel a fi d'ocultar-la de les invasions enemigues.
Un altre enigma és el proposat per l'autor francès Fulcanelli, qui va atribuir als templers la possessió de l'anomenada pedra filosofal, capaç d'obtenir or mitjançant l'alquimia.
L'adoració a Baphomet, ídol pagà, d'aspecte barbut i amb banyes, que els acusadors van interpretar amb la forma del mateix diable i que va ser objecte d'acusacions d'heretgia atribuides a l'Orde, representà un contradictori enigma, sobre tot per la forta fe cristiana que divulgà la congregació templera durant els dos segles de la seva existència.
El malefici que va llançar l'últim Gran Maestre Jacques de Molay contra el rei de França i el papa Clement V, provocant la mort dels dos abans de què hagués transcorregut un sol any, suposà un misteri que possiblement va més enllà de la casualitat.
Breu història de l´Orde del Temple rere la primera dècada a Terra Santa
El Maestre Hugo de Payens va obtenir el vistiplau del rei de Jerusalem per dur a terme l´"oficialització" de l'Orde. L´abat Bernat de Claraval, personatge cult d´amplis contactes amb la noblesa, i considerat l´home fort de l´esglèsia a França, a més de parent directe d'Hugo de Payens (és creu que els nou templers tenien entre tots ells conexions familiars, bé per vincles de sang o bé per unions matrimonials), va rebre positivamente la petició del rei de Jerusalem . Al CONCILI DE TROYES, Berant de Claraval exposà els principis de la congregació, aconseguint que l'Església la reconegués en tots els seus termes. Claraval confeccionà una regla única original pels templers que consistí en un compendi de normes religioses i militars, doncs feien vot d'obediència, castedat i pobresa. La indumentària de l´Orde seria el mantell blanc, a on més tard es va agregar la creu de gules (vermell viu) de vuit puntes.
|
|
Amb el reconeixement papal, l'Orde va créixer d´una forma espectacular, creant tota una organització que cercava conformar una força militar suficient per controlar no solament les rutes d'Europa cap a Terra Santa, sinó també, evitar la seva caiguda en mans dels musulmans.
L'Orde estava distribuïda per diferents rangs:
els servents o aspirants,
els escuders,
els cavallers (portaven el característic mantell blanc amb la creu),
els priors comanadors,
els Mestres
i, finalment, el Gran Maestre.
*Segell dels Cavallers Templers que mostra a dos membres de l'ordre en un sol cavall, símbol de la seva pobresa.
Beneficiats per una butlla papal que els establia com una comunitat independent dels dominis del rei i dels bisbes (només devien obediència al papa), reberen riqueses i possessions dels nobles que accedien a l'Orde, a banda de testaments i molts donatius. A més a més, van portar a terme funcions de recaptació de diners en les seves esglésies, i obteniren immensos ingressos per la producció agrícola i ramadera efectuada en les granges comandes. L'Orde, a més de França, es va a estendre a altres potències europees com Espanya, Alemanya i Portugal.
A nivell militar, els monjos guerrers templers foren admirats com un dels cossos millor entrenats i més hàbils en la batalla. El seu ensinistrament era tant físic com espiritual, ja que se'ls intruia tant en religió com en l´ús de les armes. Eren veritables estrategues, i assolien una disciplina militar semblant al que serien les forces especials dels exercits actuals (res a veure amb les primers creuats, que solien ser reclusos indultats i persones de tota mena adherides a la causa) . Els templers no podien rebutjar cap combat, sempre que l'enemic no ostentés una superioritat de més de 3 contra 1. A més a més, fins que a la batalla no caigués la seva bandera, no podien rendir-se.
Varen participar en totes les croades per Terra Santa, fins que foren expulsats en la setena. El sultà SALADINO va aconseguir unificar als àrabs, reconquerint finalment Jerusalem. Després de la derrota, els templers marxaren a l'illa de Xipre per disposar d´un punt des del qual tornar a atacar, però cap país europeu estava ja interessat en les terres de Jerusalem, i els seus intents van fracassar.
L´Orde havia assolit durant els dos segles de la seva existència una inmensa fortuna. Van desenvolupar un dels primers sistemes bancaris, a més d´exercir una efectiva activitat en forma de préstecs. Van instaurar un métode mitjançant el qual els creuats depositaven els seus diners en una comanda a canvi d'un document certificat codificat. D'aquesta manera viatjaven fins a Terra Santa sense por de ser robats pels lladregots dels camins. Un cop a Jerusalem, tornaven a sol·licitar a la comanda del territori el bescanvi d´aquell document pels seus diners, a canvi d´un import per les despeses. Un altre factor trascendental que va enriquir a la comunitat templera fou el fet de no pagar impostos ni delmes. Així, la seva fortuna va aumentar de tal forma, que fins i tot arribaren a ser dipositaris de béns i propietats de la reialesa.
Rere la desfeta de Jerusalem va començar el declivi de la congregació. El rei de França en aquells temps no gaudia de massa popularitat entre el poble i es trobava ofegat per les despeses de la guerra amb Anglaterra. El desig d´aconseguir un Estat fort sense l´intromissió templària i mogut per l'ambició de recuperar una fortuna malmesa pels seus propis deutes amb l´Orde, van portar a Felipe IV El Bell a pressionar al Papa Clement V per obrir un procés contra els cavallers. Se'ls va acusar de sacrilegi a la creu, heretjia, sodomia (Per eixemple, el Petó negre; petó a l'anus durant els rituals d'Iniciació a l'Orde. També se´ls va acusar, encara que practicaven el celibat, d´actes homosexuals) i adoració a Baphomet.
|
|
Mitjançant una operació sorpresa, per ordre del rei alts càrrecs templers junt al Gran Maestre, Jacques de Molay, van ser empressonats i torturats fins a la confirmació de les seves acusacions. Tanmateix, hi ha estudiosos que afirmen que el Papa no va estar d'acord amb les accions empreses pel rei de França, enviant així una comitiva pròpia d'investigació per conèixer de primera mà la veritat dels cavallers empressonats. Suposadament, alguns d´aquests cavallers no varen retractar-se de les seves declaracions inicials, però la conclusió a la que es va arribar pels procediments herètics portats a terme durant els rituals d´Iniciació (com escopir a la creu) van ser entesos com a proves de resistència dels mateixos aspirants de l´Orde, i així assolir la capacitat necessària per resistir en cas de caure en mans enemigues. Aquesta teoria senyala que finalment el papa els va perdonar, encara que no va poder salvar-los de l´ajusticiament.
L'any 1314, Jacques de Molay, al costat d´importants cavallers de l'Ordre, va ser portat a peus de Nôtre-Dame perquè, davant de tot el poble, admetés els crims comesos i demanés perdó. El Gran Maestre va recobrar el valor suficient per negar aquelles acusacions i maleir als causants d'aquella injustícia. Jacques de Molay i els seus homes van ser cremats. L'Orde va ser perseguida per tota Europa fins a la seva total dissolució, però el malefici de Jacques de Molay va trobar compliment amb la mort del rei de França i del Papa Clement V abans del termini d´un any.
A l´actualitat existeixen organitzacions que es consideren descendets de l´Orde del Temple. N´hi han teories que asseguren que els cavallers templers continuen sent custodis de les relíquies del cristianisme rescatades de Terra Santa. També es diu que molts dels seus coneixements secrets van ser adoptats per ordres masóniques, gràcies als templers que marxaren a Escòcia després de 1314.
Les seves grans riqueses mai van ser trobades. Es considera que els seus tresors van amagar-se a diferents castells del sud d'Europa, sobre tot a França. Hi ha llegendes que relacionen als templers amb els càtars, ja que el primer Gran Maestre de l'Orde, Bertrand de Blanchefort, pertanyia a la regió d'Occitània. A més a més, el templers mai es van involucrar a l´extermini càtar al segle XII, i això podria ser a conseqüència d´un pacte entre les dues ordes.
Sigui com sigui, el secret dels seus coneixements hermètics (ocultistes i esotèrics) i dels seus incalculables tresors, es van perdre per sempre i formen part de la història o del mite.
___
___
