CODEX... más allá del misterio


 

 

Cèllecs, ruta Prehistòrica

 
 
   Fa més de cinc mil anys, els vessants del turó de Céllecs, a la Serrala Litoral catalana, estaven habitats per comunitats prehistòriques que construïren grans monuments funeraris i crearen figures i signes de difícil interpretació sobre la roca granítica de la serralada. El pas del temps ha respectat algunes d’aquestes evidències que avui perduren com a testimoni de la vida d’aquelles comunitats.
 

  La ruta prehistòrica es pot començar des de diferents accesos. Un dels possibles inicis el trobem partint des de la zona més alta de la  urbanització de La pineda (entre La Roca i Vilanova del Vallès). Entre dues finques ens internarem per un  cami forestal senyalitzat amb marques de senderisme. No trigarem massa en arribar  a la anomenada Roca Foradada, on un reduït forat dona entrada a l´interior  d´una inmensa pedra de granit orientada al sud-oest. Dins la roca, estructurada per una càmera de 2,5 metres d´amplària per dos metres de llarg, es creu que es  produiren sacrificis d'animals a èpoques dels assentaments íbers, o inclòs, en períodes anteriors. El color fosc de les parets interiors i de la seva cornisa, evidencien la realització de fogueres.   Es creu, a més a més, que el lloc va ser i es encara, escenari de rituals de culte i akelarres de bruixes.  

   Per altra banda, el llegendari català ens descobreix rondalles que narren que aquest i altres vestigis del territori foren obra dels elementals o éssers motològics dels boscos, com els trasgos, els gnoms o les fades.

 

 
 
   A continuació arribarem a  una enorme pedra  amb forma   de  niu,  d'uns   vuit metres  de llargada,  tres metres  d'amplària i tres metres d'altura,   coneguda com la  Roca de les Orenetes. Sobre la pedra es conserven un dels conjunts de pintura rupestre més importants de Catalunya.  Aquests dibuixos de tipologia poc precisa, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 1998.
   La troballa la va fer Josep Estrada i Garriga a la fi de 1945. La notícia va ser publicada a la revista  "Museu" de Mataró, juntament amb una imatge de les principals figures (d´un total de 32, entre punts, una creu, una forma serpentiforme, un semicercle, dues dones, entre d´altres).
   A finals de la dècada dels vuitanta les pintures van ser objecte de documentació exhaustiva pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 
 

 

 

   El següent punt en el trajecte és l´enigmàtica i a la vegada esgarrifadora Pedra de les Creus. Es tracta d'una  roca de tamany considerable  sobre la qual es pot apreciar el gravat de nombrosos signes cruciformes de diferents tipus i èpoques distintes, com la part final de  la prehistòria, el període medieval, i inclòs époques més recents.

 

 

 

 

   Una de les llegendes autòctones explica que les creus representen a mode commenmoratiu,  cada una de les execucions  comeses  a inicis del segle XVII pel bandoler i assetjador de camins català, Perot Rocaguinarda, també conegut com Perot el Lladre. Miguel de Cervantes l´esmenta positivament a  la segona part del Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, amb el nom de Roque Guinart, quan relata la visita del propi Quixot a la ciutat de  Barcelona. Al districte de Ciutat Vella de Barcelona existeix el carrer Perot lo Lladre, dedicat al famós bandoler.

   

   Abandonant el camí  principal, pujarem per un estret i agrest sender on trobarem  la Pedra de Molí, Plat de Mol o Plat del Rei.

   Es tracta d'un bloc de granit que presenta una concavitat excavada en la seva part superior, anomenada "cassoleta". Aquest tipus d´element petri aparèixer en zones amb concentració de monuments megalítics i es creu que s'utilitzava per la realització sacrificis i per esquarterar cadàvers.

 



   Al seu costat existeix una curiosa roca farcida de creus  gravades, molt semblants a les disposades a la  Roca de les Creus. Per tant, podem interpretar que els signes  fan referències al número de sacrificats produits  sobre la pedra en alguna cultura ancestral  , o creure, segons marca la llegenda,  que el lloc on s´alça la roca va tractar-se d´un truculent enclavament  freqüentat  per Perot Rocaguinarda, ja que que per la seva estratègica i amagada situació,  resultaba propici per la perpetració dels assassinats dels desafortunats adinerats que creuaven la muntanya.

 

 

 

   Seguint el mateix camí en direcció a la cim del turó, anirem a parar al Dolmen de Céllecs. És un megàlit de dimensions reduïdes que pertany al tipus denominat de petita galeria catalana baixa. Està datat del neolític final, entre el 2500 i el 2100 aC.
   Conserva la càmera sepulcral, formada per tres lloses laterals i una coberta. En la prospecció efectuada en 1950 es van poder recuperar alguns fragments de ceràmica.
   En l'actualitat s'han trobat restes de cera i vísceres d'algun animal, propi d'algun tipus de ritual o sacrifici satànic.

 

 

 

 

   Dos dolmens més finalitzen el fantàstic itinerari prehistòric, el dolmen del Gol i el Dolmen del Gol II.

 

 

*www.aeg.cat

*www.seamp.net

 

___