Als murs del mateix baixador també es pot reconèixer l'emblema de l'ESVÀSTICA o creu gammada. El signe relacionat al món occidental amb el nazisme, degut a què el Partit Nacionalsocialista alemany se'l va apropiar com a marca de la raça ària i de la supremacia blanca per la creença de què les seves arrels provenien dels ancestrals indoeuropeus. A una de les expedicions organitzades per Adolf Hitler, arribaren fins als cims de l'Himalaia. Allà, van trobar l'únic objecte suposadament sagrat de tots els que van cercar: una figura de la creu esvàstica orientada cap a l'esquerra. Al führer el va fascinar el descobriment, però va preferir fer-li un petit canvi. I, d'aquesta manera, l'esvàstica invertida, amb el braç superior mirant cap a la dreta, i que l'escriptor Francis King va definir com l'evocació del mal, la degeneració espiritual i la màgia negra, es va convertir en l'emblema nazi.

Però el símbol de l'Esvàstica, d'arrel terminològica SWASTI (traduït com "benestar" o "presagi"), en qualsevol de les seves orientacions ha representat un signe molt present en diferents cultures, religions i creences en el decurs de la història. Les primeres i més primitives són les trobades de Glozel a França, incloses en peces de ceràmica que daten del període Paleolític. A l'edat de bronze (4.000 aC) el signe també fou emprat en les monedes de Mesopotàmia. Per als egipcis, el símbol era la representació del poder de cada ésser humà. En la cultura japonesa és Manji, traduït com deu mil déus. En el budisme, la creu gamada simbolitza el tot i l'eternitat, i és gravada a algunes estàtues de Buda (Degut a la relació de l'esvàstica dextrogira amb el nazisme, les esvàstiques budistes són gairebé totes levrógiras). En la mitologia germànica, l'esvàstica també representa poder i il·luminació. Per altra banda, tant els asteques com els inques coronaven els seus temples amb el símbol pel seu culte solar. I, a més a més, podem afegir a aquesta llarga però inacabada relació, que algunes esglésies cristianes disposaven d'esvàstiques per camuflar la creu dels seus perseguidors.

Un altre dels elements gràfics reflectits a l'estació abandonada és una evident Creu Paté (amb els seus braços formant potes), on les seves astes s'aprimen cap al centre i es dilaten a les puntes. Va ser un dels models associats als cavallers Templers dominadors d'Europa al segle XII, encara que també ha sigut emprat per organitzacions maçòniques. La francmaçoneria o maçoneria es pot definir com una «institució discreta de caràcter iniciàtic, no religiosa, filantròpica, simbòlica i filosòfica fundada en un sentiment de fraternitat, amb l'objectiu de recerca de la veritat i de fomentar el desenvolupament social i moral de l'ésser humà, a més del progrés social». No obstant això, les teories especulatives relacionen als maçons amb un tipus de societat secreta amb fins ocults i històrics desitjos de poders. De la combinació de l'esmentat resultaria la denominada Maçoneria Templera i el seu ritual cristià-evangèlic maçònic de costums gremials medievals i amb peculiaritats pròpies de les celebracions templeres.

Sobre cadascuna de les dues andanes de l'estació de tren ascendeixen unes plataformes bessones que enllacen amb unes galeries annexes amb l'objectiu de connectar amb l'exterior (Accessos propers a l'entrada dels cinemes del centre comercial). A l'inici d'una de les galeries que s'endinsen cap una encara més negra foscor, s'hi troben dues pintades intencionadament esgarrifoses, ja que a partir d'aquell punt sembla com si el baixador fantasma et convidés a començar el seu sinistre joc amb dues advertències: «EL JUEGO EMPIEZA» i «TIEMBLA».

 

 (1)

(2)

 

(3)

 (4)

             

(5)