Dolmen de Pedra Gentil de Vallgorguina, bruixes i el cas de Xavier C.
A la demarcació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor s’ubica Vallgorguina, un poble que la llegenda vincula amb històries de bruixes, abduccions, albiraments ufològics, homes llop, elementals, fades i un megalit conegut com el dolmen de Pedra Gentil. A l’ancestral monument, situat al cim d’un monticle de terreny envoltat per un agrest bosc d'alzines i pins, se l’ha atribuit un inexplicable poder tel·lúric, motivador de la visita de determinats col.lectius per la realització de reservades celebracions clandestines.
S´en diu que el nom de Vallgorguina deriva del terme Vall de les Gorges, fent referència als gorgs o basses formades en alguns corrents d'aigua. Per altra banda, les Goges al llegendari català acostumen a ser equiparades amb les mítiques Dones D’Aigua o nimfes dels estanys, de vegades bruixes i, en altres ocasions, mediterrànies sirenes dels rierols. Aquesta aspecte relacionaria directament a Vallgorguina amb el Vall de les Bruixes, com considera part de la tradició. Per contraposició i d’ acord amb diversos escrits històrics, el filòleg Joan Coromines argumentà que fou un dels primers pobladors a èpoques de conquesta cristiana al segle X el que donà sentit al nom de la població vallesana. Aquest individu, anomenat Gregorio, seria qui donà peu a que el territori es conegués primer com la Vall Gregoriam, per després pasar a dir-se Vallgorguina.
|
|
Aixecat sobre un turó, el dolmen de Pedra Gentil de Vallgorguina s´estructura per set lloses sense tallar i una més gran què fa de sostre, assolint una alçada no superior en cap dels seus punts als dos metres. Les irregulars columnes de roca no delimiten un espai tancat típic d'altres construccions megalítiques de l’àrea mediterrània. No obstant això, conformen una mena de cercle amb una abertura més amplia a un dels costats que representaria l’accés.
Els dòlmens, dissenyats frequentment per enormes roques, foren monuments fúnebres de caràcter familiar, edificats al període de l'Edat de Pedra entre els anys 3.500 i 5.000 aC. Com Pedra Gentil, acostumen a estar formats per una càmera de lloses en posició vertical més una altra que en pla horitzontal cobreix la resta. El conjunt de pedres era orientat en direcció a la sortida del sol, i la seva fi més comú era el d'albergar tombes col•lectives on jeien els difunts del poblat junt a un moderat aixovar funerari de peces ceràmiques, ganivets, puntes de fletxa, etc.
Avui dia la historia de Pedra Gentil és una incógnita. Encara que no s'han portat a terme els treballs arqueològics necessaris, s’ ha constatat que la seva construcció dataria entre el 2000 i el 3500 aC. La ubicació actual del monument no és l’original i molt probablement la seva posició i forma tampoc ho són. Les grans pedres es trobaben en mig d´una zona propera dedicada als cultius, sent un destorb per l’ amo de les terres. Aquest motiu és el que es considera que va portar al propietari, Josep Pradell, a desplaçar-les a l'indret actual. Una altra pregunta que ens podem fer, és quin varen ser els mitjans va emplear pel trasllat, ja que la grandària de les roques fan d´aquesta labor una tasca complicada . A finals del segle XIX, Pradell va reparà la pedra que suposadament havia de fer de sostre, ja malauradament jeia trencada en dos al terra. Pràcticament un segle després, a l'any 1987, es van desenvolupar de forma oficial per part de les institucions territorial un projecte de conservació i restauració tant del monument megalític com del mateix turó on s'hi troba
|
|
A l´actualitat acostumen a reunir-se al lloc grups a perpetrar llurs rituals, d´igual forma que el floklore atribueix a les bruixesxes del segle XVII, per la celebració de reunions clandestines i la perpretació de rituals. El topònim gentil (del llatí, gentilis . Pagà = > Tot infidel no batejat) podriar indica que a l´antiguetat el dolmen va ser objecte de cultes no cristians i, per aquest motiu, va ser considerat pagà.
Existeixen dos opcions alternatives sobre l’origen del terme ”Gentil”. Una d’elles explica que va viure a la mateixa muntanya de Pedra Gentil on es trova localitzat el domen, una familia a la que es coneixia com “Els gentils”. L´altra teoría és encara més llegendària ja que parla de l´existència d´uns éssers estranys denominats gentils, que treballaven i desplaçaven amb facilitat les pedres dels dolmens.
Els viltans de la demarcació consideren que el dolmen era un tipus de taula sagrada pel ritus de sacrifici d´animals, o inclòs, un mena d´altar de veneració de bruixes i culte pagà.
Com a referències literàries destaca el text La bruixeria popular catalana de l´escriptor Javier Tomei, on s´assenyala tot un itinerari d´emplaçaments on les bruixes celebraven els seus sabbats llocs on les bruixes mediterrànies preferien celebrar els seus aquelarres “Les de la Costa Brava, per exemple, solien reunir-se a Sant Pere de Roda. Les del Vallès, en el denominat Pla de les Bruixes, prop del Gorg Negre, en el camí de Santa Fe. Les d´Andorra, a la plaça d´Andorra, la Vella. Les del Baix Llobregat a la plaça de Molins de Rei i les del Maresme, en la famosa Pedra Gentil, prop de Vallgorguina”. Per altra banda, l´escriptor popular Joan Amades a inicis del s.XX va escriure “Relat d´una Junta al dolmen de Pedra Gentil", on explica la celebració a l´antiguitat d´akelarres de Bruixes.
“… era l'estada de les goges i les bruixes del Maresme, que cada dissabte celebraven llurs grans reunions al cim de Pedra Gentil” “Feien cap a les reunions bruixes de per tota la costa enfilades damunt d'escombres voladores que els feien de cavall”
“Havent sopat es despullaven nues davant la llar i els fogons i amb uns untets que guardaven dins d'una xicra que tenien sota la llar s'untaven la sotaaixella, deien uns mots estranys, adquirien la facultat de volar i se'n fugien xemeneia amunt”
“Feien cap a la reunió, que era presidida pel diable sota forma de boc intensament pelut i amb unes banyes enormement grans, assegut en un tinell, sonava un flabiol de so ronc i elles feien un ball rodó al seu voltant”
El cas de Xavier C. (1985)
L'anomenat Xavier C., una nit de l'any 1985 , es va endinsar a l'interior dels intricats boscos que envolten al dolmen de Pedra Gentil . Les seves intencions es centraven en la realització d'un treball fotogràfic de l'agrest natural circumdant . Quan va tornar a casa , va quedar perplex en escoltar el que li va desvetllar la seva dona. Tot i estar convençut que únicament havia estat unes hores en aquell bosc, la seva dona li comunicà que la seva absència havia perdurat un dia sencer . Encara més sorpresos van quedar, després de revelar les fotografies preses. Van descobrir que en les instantànies apareixien figures i empremtes de mans estranyes . Xavier C. va negar totalment haver plasmat en la seva màquina de retratar aquelles imatges .
Francesc d' Assís Rovatti Heredia , parapsicòleg català, va sotmetre al fotògraf a un procés de regressió hipnòtica per comprendre el que podia haver passat . Presumptament , durant aquelles quatre hores , va perdre de manera inexplicable l'orientació del temps i de la percepció . Durant la teràpia , Xavier C. va donar a entendre que va ser abduït per uns éssers desconeguts . Els va descriure com a éssers abominables de color gris verdós i extremadament repulsius . A més a més, va confessar que li havien arrossegat cap a les mateixes entranyes d'una cova , pròxima a l'emplaçament del dolmen-
Analitzades rigorosament les fotografies, no s'ha pogut identificar el relatat pel testimoni . D'altra banda , mai s'ha arribat a localitzar la cova . No obstant això, les impactants imatges existeixen i es poden comprovar .
|
|
Santa Eulàlia de Tapioles . L'església romànica d'origen potser templer , que forma un conjunt format per l'església , una casa i un cementiri , i de la qual es té coneixement a partir del segle IX ( 878 dC ) , es troba actualment en estat d'abandó , a uns 200 metres del dolmen . No ens vam voler perdre una ràpida visita a aquest lloc , alguna cosa lúgubre . La seva part millor conservada és un absis del segle XII , la resta , està bastant deteriorat , tot i que l'any 1850 , Josep Pradell va reformar aquest edifici , atorgant-li un aire barroc , alguna cosa diferent a l'original . Les obres probablement consistir a construir el cementiri, el campanar i el coronament de perfil sinuós de la façana principal , que actualment no es conserva . Així mateix va decorar els exteriors esgrafiats de motius geomètrics que s'assemblen als de la masia de Can Pradell . L'església actualment està , com hem dit, en un estat de complet abandó , plena de pintades amb invocacions satàniques que segons s'explica , són part dels ritus d'aquesta índole que s'hi celebren , tant com en el dolmen . Aquest element li resta encant al lloc , o potser per a alguns li podrà sumar , no ho sé , per a mi és una pena veure aquestes antigues pedres que parlen de la història i els mites que els va tocar viure , violentades , envaïdes per persones que sense escrúpols ni coneixement , deixen empremta en la seva sàvia superfície . De totes maneres , vam gaudir de la bellesa i l'innegable encant del lloc , aquests vells murs de pedra enmig d'una natura en estat salvatge , el contrast entre el gris i el verd i marró ressaltats pels dies de pluja que van precedir la nostra visita . Realment , un espectacle .
La nit de Walpurgis . La tradició, probablement víking ( en què el poble adorava i invocava als déus de la fertilitat ) i difosa pels celtes , barrejant totes dues, assenyala la nit del 30 d'abril al 1 de maig com de transició de l'hivern a la primavera , sent per als celtes la festivitat de Beltane , en honor a Belenos , déu del foc . Aquesta nit , antigament ( i en alguns llocs actualment , sens dubte ) , se celebrava encenent fogueres per renovar amb el fum als pobles i als seus habitants . La festivitat , d'origen pagà , va ser adoptada en alguns punts per a usos de bruixeria i , com ha solgut passar , va ser absorbida per l'arribada del cristianisme , atribuint vagues orígens relacionats amb un suposat aniversari de Satanàs . En aquesta època de transició equinoccial era costum que s'ajuntessin les bruixes i homes llops , segons les llegendes , en els voltants de la serra de l'Harz ( en concret en el seu cim més alt , el Blocksberg ) per a les seves reunions. A l'antiga Roma , el mes de maig estava consagrat als avantpassats ( maiores ) . Era un mes en què a tot Europa i Àsia es creia que els apareguts feien les seves incursions entre els vius . Durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana , es perpetua una gran prohibició : casar-se al maig , perquè durant aquest període es corre el risc de contraure matrimoni amb una apareguda o amb una dona embruixada de l'Altre Món. Amb l'esdevenir dels temps , la data aproximada de la celebració catòlica de la canonització de la Santa Walpurgis ( Valborgo Walburga ) es va traslladar del 25 de febrer ( data del seu naixement ) l'1 de maig , denominant Nit de Walpurgis per coincidir la data de celebració amb el dia de Santa Walpurgis en el calendari suec causa de que l'1 de maig de 870 d. , de JC . van ser traslladades les seves relíquies
|
ref: gooltracking.com |
Referencia complementàries:
http://elbulotraselmisterio.blogspot.com.es/2012_04_01_archive.html
