Els càtars a Catalunya
En conseqüència a la derrota dels càtars, per l'acció de la croada contra ells i la Inquisició, les restes d'aquesta comunitat càtara, van emprendre la diàspora, per diversos països d'Europa, establint-se en petits grups, que van poder sobreviure gràcies als seus dots de comerciants, artesans i també els seus diners.
Espanya va ser una de les destinacions dels derrotats càtars, a Aragó, València i sobretot a Catalunya, per la similitud de l'idioma i per ser el poble català de caràcter, més alliberar i obert a totes les cultures, no en va ha estat sempre terra de pas i influència, pels grecs, romans, i visigots principalment.
El gran inconvenient des del punt de vista històric, ha estat l'escassa documentació existent del pas dels càtars per Catalunya, tan sols notícies aïllades, d'alguns historiadors, com ara Jordi Ventura i Subirats, Esteve Albert, Pere Català i Roca, i més recentment Roquebert, Brenon o Jesús Mestre i Godes, els quals han aportat notícies interessants dels escassos vestigis que els càtars ens han deixat, tenint en compte que la Inquisició catalana, era una de les més actives en aquest territori; Però tot i així les dificultats trobades pels càtars fugits, aquests van saber guanyar-se la confiança de la gent, i sobretot ser molt cauts pel que fa a cridar l'atenció, adquirint els costums i formes de viure de cada població, sense haver d'abandonar les seves pràctiques religioses.
Tenim el ja descrit i tràgic pas de l'últim "Perfecte" càtar Gillem Belibasta, des de Tolosa fins a Morella, on va existir una important colònia càtara, teixidors, canvistes i comerciants en general.
Encara que al principi el rei Jaume I, contemporitzar amb els càtars, posteriorment es va veure pressionat per la Inquisició, convèncer-per perseguir l'heretgia càtara, i on va jugar un gran paper el jurista dominic Ramon de Penyafort, donant suport a la Inquisició, en contra de els càtars.
Juguen un gran paper en Castellbó per la seva afinitat càtara el Vescomte Arnau, germà de Esclarmunda de Foix casada amb Ramon Niort, de molta influència càtara a la ciutat de Foix, per aquest motiu el bisbe de la Seu d'Urgell, enemic acèrrim dels càtars, promou un procés inquisitorial contra Arnau, el seu fill Guillem Ramon Josa, juntament amb la seva filla Ermenssenda, culminant aquest procés a l'església de Santa Catarina de Barcelona, de manera que va ordenar el bisbe exhumar els cadàvers de tots ells, cremant públicament les seves restes .
Un fet curiós és que no van existir a Catalunya, dones amb el rang de "Perfectes", ja que el catarisme no va arrelar prou, com va passar a Occitània, en existir una atenuada cohesió entre els càtars, en ser unes comunitats, ja de per si febles, i trucades a desaparèixer en poc temps
Va existir un nucli càtar a Ciurana (prop de Girona), on celebraven els seus ritus de la religió càtara, i fins i tot amb el Perfecte Guillem de Sant Melé, es reunien setmanalment a l'Església de Sant Pau del Camp de Barcelona.
Altres colònies dels càtars, es van instal · lar a Tortosa, Prades, Cornudella del Montsant, Arbolí, la Seu, Gósol, Josa, Tor de Querol. Visitable pel viatger és la Torre del Castell de Gósol, i l'impressionant castell roquer de Morella del segle XIII, situat sobre la "Mola" d'origen iber, amb reformes fetes a través dels segles, al centre del seu castell es conserva un aljub de l'època romana, és notable la Torre de la Pardalea, la major importància de Morella, es deu sobretot a les guerres carlines del segle XIX, en estar immers en les lluites desenvolupades del seu entorn, ja que els càtars, no utilitzar Morella com a baluard de resistència militar, per contra, va ser potser l'assentament, més segur i prolongat que van poder trobar, per la seva llunyania amb França.
Després de l'eliminació dels càtars al sud de França, molts d'ells es van expandir per Europa, i també arrelar a Espanya, especialment a Catalunya.
En conseqüència a la derrota dels càtars, per l'acció de la croada contra ells i la Inquisició, les restes d'aquesta comunitat càtara, van emprendre la diàspora, per diversos països d'Europa, establint-se en petits grups, que van poder sobreviure gràcies als seus dots de comerciants, artesans i també els seus diners.
Espanya va ser una de les destinacions dels derrotats càtars, a Aragó, València i sobretot a Catalunya, per la similitud de l'idioma i per ser el poble català de caràcter, més alliberar i obert a totes les cultures, no en va ha estat sempre terra de pas i influència, pels grecs, romans, i visigots principalment.
El gran inconvenient des del punt de vista històric, ha estat l'escassa documentació existent del pas dels càtars per Catalunya, tan sols notícies aïllades, d'alguns historiadors, com ara Jordi Ventura i Subirats, Esteve Albert, Pere Català i Roca, i més recentment Roquebert, Brenon o Jesús Mestre i Godes, els quals han aportat notícies interessants dels escassos vestigis que els càtars ens han deixat, tenint en compte que la Inquisició catalana, era una de les més actives en aquest territori; Però tot i així les dificultats trobades pels càtars fugits, aquests van saber guanyar-se la confiança de la gent, i sobretot ser molt cauts pel que fa a cridar l'atenció, adquirint els costums i formes de viure de cada població, sense haver d'abandonar les seves pràctiques religioses.
Tenim el ja descrit i tràgic pas de l'últim "Perfecte" càtar Gillem Belibasta, des de Tolosa fins a Morella, on va existir una important colònia càtara, teixidors, canvistes i comerciants en general.
Encara que al principi el rei Jaume I, contemporitzar amb els càtars, posteriorment es va veure pressionat per la Inquisició, convèncer-per perseguir l'heretgia càtara, i on va jugar un gran paper el jurista dominic Ramon de Penyafort, donant suport a la Inquisició, en contra de els càtars.
Juguen un gran paper en Castellbó per la seva afinitat càtara el Vescomte Arnau, germà de Esclarmunda de Foix casada amb Ramon Niort, de molta influència càtara a la ciutat de Foix, per aquest motiu el bisbe de la Seu d'Urgell, enemic acèrrim dels càtars, promou un procés inquisitorial contra Arnau, el seu fill Guillem Ramon Josa, juntament amb la seva filla Ermenssenda, culminant aquest procés a l'església de Santa Catarina de Barcelona, de manera que va ordenar el bisbe exhumar els cadàvers de tots ells, cremant públicament les seves restes .
Un fet curiós és que no van existir a Catalunya, dones amb el rang de "Perfectes", ja que el catarisme no va arrelar prou, com va passar a Occitània, en existir una atenuada cohesió entre els càtars, en ser unes comunitats, ja de per si febles, i trucades a desaparèixer en poc temps
Va existir un nucli càtar a Ciurana (prop de Girona), on celebraven els seus ritus de la religió càtara, i fins i tot amb el Perfecte Guillem de Sant Melé, es reunien setmanalment a l'Església de Sant Pau del Camp de Barcelona.
Altres colònies dels càtars, es van instal · lar a Tortosa, Prades, Cornudella del Montsant, Arbolí, la Seu, Gósol, Josa, Tor de Querol. Visitable pel viatger és la Torre del Castell de Gósol, i l'impressionant castell roquer de Morella del segle XIII, situat sobre la "Mola" d'origen iber, amb reformes fetes a través dels segles, al centre del seu castell es conserva un aljub de l'època romana, és notable la Torre de la Pardalea, la major importància de Morella, es deu sobretot a les guerres carlines del segle XIX, en estar immers en les lluites desenvolupades del seu entorn, ja que els càtars, no utilitzar Morella com a baluard de resistència militar, per contra, va ser potser l'assentament, més segur i prolongat que van poder trobar, per la seva llunyania amb França.