Camping de Los Alfaques de Tarragona
Los Alfaques. 28 anys d'aparicions fantasmals després de la mort de 216 persones.
Les aparicions espectrals a les carreteres no sempre formen part d'una llegenda. Hi ha llocs on la realitat supera la ficció.
Les carreteres en massa ocasions formen part de les històries de terror i les llegendes com a llocs on els fantasmes es apareixen a conductors que transiten per un determinat lloc a altes hores de la nit.
Són moltes les llegendes que hi ha pel que fa a aquest tipus d'aparicions espectrals, la més coneguda és sens dubte la de la noia de la corba, a més el cinema també es a interessat per buscar aquest tipus d'escenaris per recrear aquestes llegendes i plasmar-les en la gran pantalla, però sense emabrgo no tot són llegendes ni pel · lícules cinematogràfiques, hi ha llocs on un determinat tram de carretera mostra als seus transitantes la part més real d'alguna d'aquestes històries de terror, pròpia aparicions de figures estranyes que semblen passejar pel lloc alienes l'entorn que els envolta.
En els Alfacs, prop de Tarragona, fa gairebé 30 anys va ocórrer una gran tragèdia on més d'un centenar de persones van perdre la vida i com sol passar en alguns d'aquests llocs on la mort violenta deixa la seva empremta, anys després aquesta barbàrie sembla manifestar-se per recordar a les persones que passen pel lloc que un dia hi va haver gent aquí, vivint els seus últims instants de vida i que a dia d'avui es pot observar una espècie de reproducció espectral d'aquests últims moments d'existència que van tenir dins del món dels vius .
Més de 100 persones moren de forma instantània en el moment de l'explosió, segons alguns experts aquesta podria ser la causa dels 28 anys d'aparicions.
L'11 de juliol de 1978 un camió cisterna carregat amb 25 tones de propilè líquid, circulava per l'actual N-340 superant la seva càrrega en una mica més de 5 tones, segons el permès per a aquest tipus de camió cisterna.
A més segons les investigacions posteriors, aquest camió no complia les normes de seguretat a la cisterna, ja que no disposava de cap sistema que expulsés la pressió acumulada sobrant.
Aquest dia les 800 persones que residien de forma vacances al Càmping dels Alfacs, no es podien imaginar ni per un sol instant la tragèdia que anava a assolar aquest lloc.
A l'alçada de Sant Carles de la Ràpita, a Tarragona, el camió causa d'una fallada hidràulic a la cisterna, va provocar la fuita gasós del líquid, donant pas a una posterior explosió just davant del Càmping dels Alfacs. Segons investigacions de la Guàrdia Civil, el radi d'expansió va arribar fins als 200 metres aproximadament, matant de forma instantània a més de cent persones, més un altre centenar va morir a conseqüència d'aquesta explosió, la qual va commocionar a tot el país i part de l'estranger, ja que algunes de les persones inscrites en aquest càmping eren alemanys o francesos entre altres nacionalitats.
Salta la notícia sobre aparicions de forma pública en els mitjans de comunicació, testimonis d'excepció: Iker Jimenez i els oients de Mil · lenni 3.
Javier Martín Moraleda natural de Saragossa, truca per telèfon el dia 6-09-204 en directe al programa d'Iker Jiménez, Mil · lenni 3, que s'emet a la cadena Ser, per comentar una experiència que va tenir el 19 d'agost del 2003 al passar davant del càmping dels Alfacs.
Aquesta crida va commocionar l'audiència del programa, ja que en aquests instants el presentador Iker Jiménez estava parlant d'aquest tràgic succés que va assolar el poble de Tarragona aquest 11 juliol 1978 i de les posteriors llegendes que van sorgint arran d'aquest tràgic succés .
Javier Martín circulava sobre les dues del matí per una llarga recta de poca visibilitat, en observar que circulava sense vehicles a les proximitats, va encendre els llums llargs per visionar millor la calçada, va ser llavors quan va poder observar a set o vuit persones l'altre costat de la carretera, envaint fins i tot el carril i separats entre si per una distància aproximada de dos metres.
Segons el testimoni havia nens, adults i persones grans, però tots semblaven estar quiets i amb la mirada fixa, uns mirant la carretera i altres la immensa plana que queda al costat oposat de la calçada, allò va sorprendre molt a Javier Martín, que es va anar aproximant amb el seu vehicle i just en arribar a la seva altura d'aquestes persones es va adonar d'alguna cosa insòlit, aquella gent anava vestida amb roba estiuenca, alguns fins i tot portaven al cap les típiques gorres de sol, encara que va haver una cosa que va estranyar encara més si cap a aquest conductor, va ser sens dubte que aquelles estranyes persones es mostraven indiferents al pas del cotxe, al seu entorn ia més hi eren completament a les fosques en una carretera de poca visibilitat sense tenir ni una sola llanterna, era segons Javier, com si per a aquesta gent no existís tot el que estava al seu voltant.
En passar a aquest grup d'estranys personatges, Javier va despertar la seva dona que dormia al cotxe i aquesta li va explicar que estaven pel càmping dels Alfacs, on fa alguns anys va morir molta gent cremada i es va viure una autèntica tragèdia.
Javier Martín reconèixer públicament que després d'escoltar el relat de la seva dona, va passar la por més intens de tota la seva vida.
Algunes persones van creure que tot això va ser un muntatge per part del programa de la Cadena SER, per guanyar audiència, però gairebé 3 anys després segueixen apareixent testimonis que semblen indicar tot el contrari.
En un primer moment va saltar l'alarma de la incredulitat ja que es va pensar en un muntatge per part de Mil · lenni 3 per guanyar audiència amb aquest cas, però la veritat és que gairebé tres anys després hem pogut recopilar multitud de testimonis que asseguren haver-se topat amb aquestes estranyes persones deambulant per aquesta carretera o testimonis que diuen haver presenciat ombres humanes en el lloc
També hi ha qui dóna fe que allí es registren nombroses psicofonies durant la nit o fins i tot desenes de persones que parlen de gent amb la cara cremat que sembla passejar per aquesta carretera sense rumb fix.
Els primers testimonis daten de 1.980, dos anys després de la tragèdia, data en què comencen aquest tipus d'aparicions segons els testimonis recopilats fins ara, ja que en aquests dos anys anteriors sembla no existir cap testimoni que asseguri haver presenciat successos d'aquest tipus en les rodalies del càmping dels Alfacs, cosa que podria fins i tot avalar la teoria que alguns experts en aquest tipus de successos plantegen dient que del moment de la mort tràgica fins que comencen a desencadenar els fenòmens paranormals, passa un espai de temps considerable de diversos mesos o anys.
Una altra de les teories que existeixen pel que fa a aquest tipus de fenòmens és la que planteja la possibilitat que una mort sobtada pot deixar a l'esperit de la persona morta completament confosa ja que en haver estat tot tan ràpid no es a adonat de la seva pròpia mort i no comprèn que està passant en el seu entorn, el que podria arribar a explicar aquest tipus de conductes per part d'aquests supòsits espectres que semblen vagar pels llocs on l'massacre o la barbàrie va estar present.
Tres companys pateixen anomalies en els aparells de registre i presencien durant una investigació diverses presències que s'esfumen davant dels seus propis ulls.
Juan José Rubio, juntament amb els seus companys Pedro Gómez i Miguel Delgado van acudir durant diversos caps de setmana a aquesta N-340 a l'altura del càmping dels Alfacs a la recerca d'obtenir respostes sobre els estranys successos que venien repetint-se en el lloc.
L'última vegada que van estar va ser el Dilluns 18 de setembre, van passar allà des de la una de la matinada fins a les cinc aproximadament, segons Juanjo aquesta nit van ser testimonis de l'insòlit en dues ocasions, la primera va ser quan passaven amb el cotxe a uns 800 metres del càmping direcció Tarragona i van poder observar com diverses persones estaven al voral de la carretera i davant els seus propis ulls desapareixien segons després.
Un cop al lloc i després de buscar un lloc estratègic per acomodar-se a un costat de la carretera, van començar a realitzar sessions psicofónicas i gravacions de vídeo mentre Miguel s'encarregava de realitzar algunes fotografies del lloc.
Tot transcorria amb aparent normalitat tot i que segons les paraules de Juanjo, els tres sentien la sensació d'estar acompanyats, "una cosa molt comú en els llocs on succeeixen aquest tipus d'aparicions" sobre les 03:00 va passar una cosa que va deixar els tres companys completament sorpresos i per la qual cosa posteriorment van decidir posar-se en contacte amb mi per explicar les seves experiències en el lloc, el que va desencadenar posteriorment en la realització exhaustiva d'aquesta recerca documental.
A les tres del matí tots els aparells "càmera de vídeo, càmera de fotografies i les dues gravadores d'àudio" van deixar de funcionar alhora, piles i bateries s'havia descarregat de forma simultània, cosa que en un primer moment van atribuir al desgast de les mateixes a causa de l'ús, encara que els sorprenia que s'haguessin produït en el mateix instant, no li van donar més importància i van decidir canviar les piles i la bateria de la videocàmera, va ser llavors quan es van topar amb l'absurd, cap de les piles de recanvi, ni la bateria que portaven funcionava.
Allò va sorprendre a aquest grup d'investigadors que posteriorment es va posar en contacte amb mi per que aquell succeeixi semblava tenir relació amb les anomalies que succeïen amb aquest tipus d'aparells en una de les investigacions que estava realitzant.
Les llegendes urbanes, també comencen a cobrar força en aquesta història on barreja amb la massacre, el sofriment i les aparicions.
La ruta València-Tarragona li havia estat encarregués a Fernando, que havia de transportar material líquid perillós, tot i així va decidir portar la seva dona i la seva filla al camió cisterna, per fer més amè el viatge. Era mitjanit quan transitava per la província de Tarragona i alguna cosa li va sorprendre en la nit, a banda i banda de la carretera hi havia diversos nens vestits de platja amb el banyador, les samarretes de tirants i fins i tot alguns d'ells amb glaçons i pales.
Aquests nens semblaven espantar del camió i sortien espaordits a amagar-se, per la qual cosa Fernando va despertar a Carmen, la seva dona, per dir-li el que estava succeint "Carmen, que estaran tramant aquests nens que s'amaguen" Al matí van anar a esmorzar a la cafeteria de l'Hostal i van comptar aquella anècdota al cambrer que li va dir a la parella que assenyalessin en un mapa el lloc exacte on hi havia els nens. Just al costat del dit de Fermo havia un símbol pintat al mapa que indicava que hi havia un càmping, el cambrer va anar a casa i als pocs minuts va aparèixer amb una retallada antic de diari "tragèdia en la càmping dels Alfacs, 216 persones mortes a l'explotar un camió cisterna que transportava materials perillosos "La història d'aquest camioner valencià està considerada per molts com una llegenda urbana, cert o no, la realitat com en molts altres casos supera la ficció, la prova en aquest cas són les aparicions que estan presents després de 28 anys, tenint com a últims testimonis a tres investigadors del desconegut, Juanjo Rubio, Pere Gomez i Miguel Delgado, que aquesta matinada de setembre es van enfrontar cara a cara amb el desconegut.
En l'actualitat el càmping funciona perfectament, és un lloc més molt concorregut, potser per això alguns dels testimonis d'aquests últims anys siguin persones que han passat allà alguns dies vivint en aquesta zona on l'impregnació sembla deixar una vegada més la seva empremta.
Les aparicions espectrals a les carreteres no sempre formen part d'una llegenda. Hi ha llocs on la realitat supera la ficció.
Les carreteres en massa ocasions formen part de les històries de terror i les llegendes com a llocs on els fantasmes es apareixen a conductors que transiten per un determinat lloc a altes hores de la nit.
Són moltes les llegendes que hi ha pel que fa a aquest tipus d'aparicions espectrals, la més coneguda és sens dubte la de la noia de la corba, a més el cinema també es a interessat per buscar aquest tipus d'escenaris per recrear aquestes llegendes i plasmar-les en la gran pantalla, però sense emabrgo no tot són llegendes ni pel · lícules cinematogràfiques, hi ha llocs on un determinat tram de carretera mostra als seus transitantes la part més real d'alguna d'aquestes històries de terror, pròpia aparicions de figures estranyes que semblen passejar pel lloc alienes l'entorn que els envolta.
En els Alfacs, prop de Tarragona, fa gairebé 30 anys va ocórrer una gran tragèdia on més d'un centenar de persones van perdre la vida i com sol passar en alguns d'aquests llocs on la mort violenta deixa la seva empremta, anys després aquesta barbàrie sembla manifestar-se per recordar a les persones que passen pel lloc que un dia hi va haver gent aquí, vivint els seus últims instants de vida i que a dia d'avui es pot observar una espècie de reproducció espectral d'aquests últims moments d'existència que van tenir dins del món dels vius .
Més de 100 persones moren de forma instantània en el moment de l'explosió, segons alguns experts aquesta podria ser la causa dels 28 anys d'aparicions.
L'11 de juliol de 1978 un camió cisterna carregat amb 25 tones de propilè líquid, circulava per l'actual N-340 superant la seva càrrega en una mica més de 5 tones, segons el permès per a aquest tipus de camió cisterna.
A més segons les investigacions posteriors, aquest camió no complia les normes de seguretat a la cisterna, ja que no disposava de cap sistema que expulsés la pressió acumulada sobrant.
Aquest dia les 800 persones que residien de forma vacances al Càmping dels Alfacs, no es podien imaginar ni per un sol instant la tragèdia que anava a assolar aquest lloc.
A l'alçada de Sant Carles de la Ràpita, a Tarragona, el camió causa d'una fallada hidràulic a la cisterna, va provocar la fuita gasós del líquid, donant pas a una posterior explosió just davant del Càmping dels Alfacs. Segons investigacions de la Guàrdia Civil, el radi d'expansió va arribar fins als 200 metres aproximadament, matant de forma instantània a més de cent persones, més un altre centenar va morir a conseqüència d'aquesta explosió, la qual va commocionar a tot el país i part de l'estranger, ja que algunes de les persones inscrites en aquest càmping eren alemanys o francesos entre altres nacionalitats.
Salta la notícia sobre aparicions de forma pública en els mitjans de comunicació, testimonis d'excepció: Iker Jimenez i els oients de Mil · lenni 3.
Javier Martín Moraleda natural de Saragossa, truca per telèfon el dia 6-09-204 en directe al programa d'Iker Jiménez, Mil · lenni 3, que s'emet a la cadena Ser, per comentar una experiència que va tenir el 19 d'agost del 2003 al passar davant del càmping dels Alfacs.
Aquesta crida va commocionar l'audiència del programa, ja que en aquests instants el presentador Iker Jiménez estava parlant d'aquest tràgic succés que va assolar el poble de Tarragona aquest 11 juliol 1978 i de les posteriors llegendes que van sorgint arran d'aquest tràgic succés .
Javier Martín circulava sobre les dues del matí per una llarga recta de poca visibilitat, en observar que circulava sense vehicles a les proximitats, va encendre els llums llargs per visionar millor la calçada, va ser llavors quan va poder observar a set o vuit persones l'altre costat de la carretera, envaint fins i tot el carril i separats entre si per una distància aproximada de dos metres.
Segons el testimoni havia nens, adults i persones grans, però tots semblaven estar quiets i amb la mirada fixa, uns mirant la carretera i altres la immensa plana que queda al costat oposat de la calçada, allò va sorprendre molt a Javier Martín, que es va anar aproximant amb el seu vehicle i just en arribar a la seva altura d'aquestes persones es va adonar d'alguna cosa insòlit, aquella gent anava vestida amb roba estiuenca, alguns fins i tot portaven al cap les típiques gorres de sol, encara que va haver una cosa que va estranyar encara més si cap a aquest conductor, va ser sens dubte que aquelles estranyes persones es mostraven indiferents al pas del cotxe, al seu entorn ia més hi eren completament a les fosques en una carretera de poca visibilitat sense tenir ni una sola llanterna, era segons Javier, com si per a aquesta gent no existís tot el que estava al seu voltant.
En passar a aquest grup d'estranys personatges, Javier va despertar la seva dona que dormia al cotxe i aquesta li va explicar que estaven pel càmping dels Alfacs, on fa alguns anys va morir molta gent cremada i es va viure una autèntica tragèdia.
Javier Martín reconèixer públicament que després d'escoltar el relat de la seva dona, va passar la por més intens de tota la seva vida.
Algunes persones van creure que tot això va ser un muntatge per part del programa de la Cadena SER, per guanyar audiència, però gairebé 3 anys després segueixen apareixent testimonis que semblen indicar tot el contrari.
En un primer moment va saltar l'alarma de la incredulitat ja que es va pensar en un muntatge per part de Mil · lenni 3 per guanyar audiència amb aquest cas, però la veritat és que gairebé tres anys després hem pogut recopilar multitud de testimonis que asseguren haver-se topat amb aquestes estranyes persones deambulant per aquesta carretera o testimonis que diuen haver presenciat ombres humanes en el lloc
També hi ha qui dóna fe que allí es registren nombroses psicofonies durant la nit o fins i tot desenes de persones que parlen de gent amb la cara cremat que sembla passejar per aquesta carretera sense rumb fix.
Els primers testimonis daten de 1.980, dos anys després de la tragèdia, data en què comencen aquest tipus d'aparicions segons els testimonis recopilats fins ara, ja que en aquests dos anys anteriors sembla no existir cap testimoni que asseguri haver presenciat successos d'aquest tipus en les rodalies del càmping dels Alfacs, cosa que podria fins i tot avalar la teoria que alguns experts en aquest tipus de successos plantegen dient que del moment de la mort tràgica fins que comencen a desencadenar els fenòmens paranormals, passa un espai de temps considerable de diversos mesos o anys.
Una altra de les teories que existeixen pel que fa a aquest tipus de fenòmens és la que planteja la possibilitat que una mort sobtada pot deixar a l'esperit de la persona morta completament confosa ja que en haver estat tot tan ràpid no es a adonat de la seva pròpia mort i no comprèn que està passant en el seu entorn, el que podria arribar a explicar aquest tipus de conductes per part d'aquests supòsits espectres que semblen vagar pels llocs on l'massacre o la barbàrie va estar present.
Tres companys pateixen anomalies en els aparells de registre i presencien durant una investigació diverses presències que s'esfumen davant dels seus propis ulls.
Juan José Rubio, juntament amb els seus companys Pedro Gómez i Miguel Delgado van acudir durant diversos caps de setmana a aquesta N-340 a l'altura del càmping dels Alfacs a la recerca d'obtenir respostes sobre els estranys successos que venien repetint-se en el lloc.
L'última vegada que van estar va ser el Dilluns 18 de setembre, van passar allà des de la una de la matinada fins a les cinc aproximadament, segons Juanjo aquesta nit van ser testimonis de l'insòlit en dues ocasions, la primera va ser quan passaven amb el cotxe a uns 800 metres del càmping direcció Tarragona i van poder observar com diverses persones estaven al voral de la carretera i davant els seus propis ulls desapareixien segons després.
Un cop al lloc i després de buscar un lloc estratègic per acomodar-se a un costat de la carretera, van començar a realitzar sessions psicofónicas i gravacions de vídeo mentre Miguel s'encarregava de realitzar algunes fotografies del lloc.
Tot transcorria amb aparent normalitat tot i que segons les paraules de Juanjo, els tres sentien la sensació d'estar acompanyats, "una cosa molt comú en els llocs on succeeixen aquest tipus d'aparicions" sobre les 03:00 va passar una cosa que va deixar els tres companys completament sorpresos i per la qual cosa posteriorment van decidir posar-se en contacte amb mi per explicar les seves experiències en el lloc, el que va desencadenar posteriorment en la realització exhaustiva d'aquesta recerca documental.
A les tres del matí tots els aparells "càmera de vídeo, càmera de fotografies i les dues gravadores d'àudio" van deixar de funcionar alhora, piles i bateries s'havia descarregat de forma simultània, cosa que en un primer moment van atribuir al desgast de les mateixes a causa de l'ús, encara que els sorprenia que s'haguessin produït en el mateix instant, no li van donar més importància i van decidir canviar les piles i la bateria de la videocàmera, va ser llavors quan es van topar amb l'absurd, cap de les piles de recanvi, ni la bateria que portaven funcionava.
Allò va sorprendre a aquest grup d'investigadors que posteriorment es va posar en contacte amb mi per que aquell succeeixi semblava tenir relació amb les anomalies que succeïen amb aquest tipus d'aparells en una de les investigacions que estava realitzant.
Les llegendes urbanes, també comencen a cobrar força en aquesta història on barreja amb la massacre, el sofriment i les aparicions.
La ruta València-Tarragona li havia estat encarregués a Fernando, que havia de transportar material líquid perillós, tot i així va decidir portar la seva dona i la seva filla al camió cisterna, per fer més amè el viatge. Era mitjanit quan transitava per la província de Tarragona i alguna cosa li va sorprendre en la nit, a banda i banda de la carretera hi havia diversos nens vestits de platja amb el banyador, les samarretes de tirants i fins i tot alguns d'ells amb glaçons i pales.
Aquests nens semblaven espantar del camió i sortien espaordits a amagar-se, per la qual cosa Fernando va despertar a Carmen, la seva dona, per dir-li el que estava succeint "Carmen, que estaran tramant aquests nens que s'amaguen" Al matí van anar a esmorzar a la cafeteria de l'Hostal i van comptar aquella anècdota al cambrer que li va dir a la parella que assenyalessin en un mapa el lloc exacte on hi havia els nens. Just al costat del dit de Fermo havia un símbol pintat al mapa que indicava que hi havia un càmping, el cambrer va anar a casa i als pocs minuts va aparèixer amb una retallada antic de diari "tragèdia en la càmping dels Alfacs, 216 persones mortes a l'explotar un camió cisterna que transportava materials perillosos "La història d'aquest camioner valencià està considerada per molts com una llegenda urbana, cert o no, la realitat com en molts altres casos supera la ficció, la prova en aquest cas són les aparicions que estan presents després de 28 anys, tenint com a últims testimonis a tres investigadors del desconegut, Juanjo Rubio, Pere Gomez i Miguel Delgado, que aquesta matinada de setembre es van enfrontar cara a cara amb el desconegut.
En l'actualitat el càmping funciona perfectament, és un lloc més molt concorregut, potser per això alguns dels testimonis d'aquests últims anys siguin persones que han passat allà alguns dies vivint en aquesta zona on l'impregnació sembla deixar una vegada més la seva empremta.
