Quants cops ha arribat l'home a la lluna?
En vols TRIPULATS l'ésser humà ha viatjat a la Lluna un total de 9 vegades, 6 de les quals van ser viatges en els quals els astronautes VAN BAIXAR a la superfície lunar.
Les dates són aquestes:
MISSIÓ: Apol · lo VIII
DATA (llançament): 21-desembre-1968
ASTRONAUTES: Frank Borman, James Lovell i William Anders
ÈXITS DESTACATS: Van donar un total de 10 voltes (òrbites) al voltant de la Lluna (no van baixar).
MISSIÓ: Apol · lo X
DATA (llançament): 18-Mai-1969
ASTRONAUTES: Thomas Stafford, John Young i Eugene Cernan
ÈXITS DESTACATS: Van viatjar fins allà encara que no van baixar, ja que tenien per objectiu provar si el mòdul de alunzaje podia baixar i després tornar a òrbita amb seguretat. El mòdul de comandament del a missió (jocosament anomenat "Charlie Brown") té el record Guiness de velocitat assolida per una nau tripulada: gairebé 40,000 km / h durant el seu trànsit cap a la Lluna.
MISSIÓ: Apol · lo XI
DATA (llançament): 16-juliol-1969
DATA (allunatge): 20-juliol-1969
ASTRONAUTES: Neil Armstrong, Michael Collins i Edwin Aldrin
ÈXITS DESTACATS: Armostrong i Aldrin es van convertir, respectivament, en el primer i segon home en caminar sobre la superfície de la Lluna. Tots dos van estar a la Lluna un total de 21 hores i mitja i van caminar sobre la seva superfície per 2 hores i mitja.
MISSIÓ: Apol · lo XII
DATA (llançament): 14-novembre-1969
DATA (allunatge): 19-novembre-1969
ASTRONAUTES: Charles Conrad, Richad Gordon i Alan Bean
ÈXITS DESTACATS: Van estar a la Lluna 31 hores i mitja i Conrad i Bean van ser els primers a caminar en dues ocasions diferents en la Lluna (van fer dues sortides del mòdul d'aterratge), per a un total de poc menys de 8 hores caminant a la Lluna .
MISSIÓ: Apol · lo XIII
DATA (llançament): 11-Abr-1970
ASTRONAUTES: James Lovell, Jhon Swigert i Fred Haise
ÈXITS DESTACATS: A penes en camí a la Lluna el mòdul lunar (anomenat "Aquari") va patir una falla major, la qual cosa va fer que haguessin de cancel · lar el seu descens a la Lluna i tornar a la Terra quant van estar en òrbita al voltant d'ella, ja que hi havia un greu risc de que els 3 morissin per falta d'oxigen. Va ser el primer accident "a l'espai" (els anteriors de programes espacials havien estat a Terra o durant el reingrés) i afortunadament els tres van sortir il · lesos.
MISSIÓ: Apol · lo XIV
DATA (llançament): 31-Gen-1971
DATA (allunatge): 5-febrer-1971
ASTRONAUTES: Alan Shepard, Stuart Roosa i Edgar Mitchell
ÈXITS DESTACATS: Van estar a la Lluna gairebé 34 hores i en dues caminades lunars van acumular gairebé 10 hores d'activitat extravehicular.
MISSIÓ: Apol · lo XV
DATA (llançament): 26-juliol-1971
DATA (allunatge): 30-juliol-1971
ASTRONAUTES: David Scott, Alfred Worden i James Irwin
ÈXITS DESTACATS: Va ser la primera missió lunar on la majoria dels objectius eren científic (no és que les anteriors no tinguessin objectius científics, sinó que no tenien tants objectius d'aquest tipus). Van estar a la Lluna gairebé 3 dies i van acumular un total de 18 hores i mitja d'activitat extravehicular en les quals van viatjar més que ningú sobre la superfície Lunar gràcies a que va ser la primera missió que portava un famós "carret lunar" Lunar Rover.
MISSIÓ: Apol · lo XVI
DATA (llançament): 16-Abr-1972
DATA (allunatge): 21-Abr-1972
ASTRONAUTES: John Young, Kenneth Mattingly i Charles Duke
ÈXITS DESTACATS: Van estar a la Lluna gairebé 3 dies sencers i van acumular un total de 22 hores d'activitat extravehicular. A causa d'una falla menor del mòdul lunar van estar a punt d'avortar l'aterratge a la Lluna, però afortunadament no va ser així i van poder visitar les nostres satèl · lit sense contratemps majors.
I l'última fins ara ...
MISSIÓ: Apol · lo XVII
DATA (llançament): 7-Des-1972
DATA (allunatge): 11-desembre-1972
ASTRONAUTES: Eugene Cernan, Ronad Evans i Harrison Schmitt
ÈXITS DESTACATS: Va ser la missió tripulada a la Lluna de més durada en la història (fins ara) ja que van estar a la Lluna un total de 3 dies amb 2 hores i van acumular un total de 23 hores d'activitat extravehicular. Schmitt era geòleg, així que és fins avui l'únic científic que ha viatjat a la Lluna i Eugene Cernan roman fins avui dia com l'últim home en caminar sobre la seva superfície.
... Fins que algú torni a anar cap allà.
• fa 3 anys
• Reportar abusos
Ha arribat Rússia a la Lluna?
La Unió Soviètica va abandonar tot intent d'arribar a la Lluna quan els Nord-americans ho van aconseguir el 1969.
No ho han fet, el més que van fer sobre això va ser enviar sondes lunars. La utilitat d'arribar a la lluna era propagandística, ara com l'objectiu és més aviat científic. en el millor dels casos, és dubtós que els EE. UU. arribaran a la lluna, la necessitat de derrotar l'URSS i arribar primer era vital en aquesta època, i com a objectiu primari, bé cal l'espai per a una falsificació del fet històric, que a més resultaria molt més barat.
La carrera espacial en certa manera ha vist minorada la seva velocitat perquè ja no rendeix el mateix prestigi que abans, per tant és d'esperar que assumeixi una cadència més natural que estigui d'acord amb els requeriments comercials i industrials de la nostra època. Infereixo llavors que la iniciativa privada trobi més incentiu en sortir a l'espai i fins arribar a la lluna que els governs mateixos que, clar buscaran compartir el crèdit de semblants empreses
En vols TRIPULATS l'ésser humà ha viatjat a la Lluna un total de 9 vegades, 6 de les quals van ser viatges en els quals els astronautes VAN BAIXAR a la superfície lunar.
Les dates són aquestes:
MISSIÓ: Apol · lo VIII
DATA (llançament): 21-desembre-1968
ASTRONAUTES: Frank Borman, James Lovell i William Anders
ÈXITS DESTACATS: Van donar un total de 10 voltes (òrbites) al voltant de la Lluna (no van baixar).
MISSIÓ: Apol · lo X
DATA (llançament): 18-Mai-1969
ASTRONAUTES: Thomas Stafford, John Young i Eugene Cernan
ÈXITS DESTACATS: Van viatjar fins allà encara que no van baixar, ja que tenien per objectiu provar si el mòdul de alunzaje podia baixar i després tornar a òrbita amb seguretat. El mòdul de comandament del a missió (jocosament anomenat "Charlie Brown") té el record Guiness de velocitat assolida per una nau tripulada: gairebé 40,000 km / h durant el seu trànsit cap a la Lluna.
MISSIÓ: Apol · lo XI
DATA (llançament): 16-juliol-1969
DATA (allunatge): 20-juliol-1969
ASTRONAUTES: Neil Armstrong, Michael Collins i Edwin Aldrin
ÈXITS DESTACATS: Armostrong i Aldrin es van convertir, respectivament, en el primer i segon home en caminar sobre la superfície de la Lluna. Tots dos van estar a la Lluna un total de 21 hores i mitja i van caminar sobre la seva superfície per 2 hores i mitja.
MISSIÓ: Apol · lo XII
DATA (llançament): 14-novembre-1969
DATA (allunatge): 19-novembre-1969
ASTRONAUTES: Charles Conrad, Richad Gordon i Alan Bean
ÈXITS DESTACATS: Van estar a la Lluna 31 hores i mitja i Conrad i Bean van ser els primers a caminar en dues ocasions diferents en la Lluna (van fer dues sortides del mòdul d'aterratge), per a un total de poc menys de 8 hores caminant a la Lluna .
MISSIÓ: Apol · lo XIII
DATA (llançament): 11-Abr-1970
ASTRONAUTES: James Lovell, Jhon Swigert i Fred Haise
ÈXITS DESTACATS: A penes en camí a la Lluna el mòdul lunar (anomenat "Aquari") va patir una falla major, la qual cosa va fer que haguessin de cancel · lar el seu descens a la Lluna i tornar a la Terra quant van estar en òrbita al voltant d'ella, ja que hi havia un greu risc de que els 3 morissin per falta d'oxigen. Va ser el primer accident "a l'espai" (els anteriors de programes espacials havien estat a Terra o durant el reingrés) i afortunadament els tres van sortir il · lesos.
MISSIÓ: Apol · lo XIV
DATA (llançament): 31-Gen-1971
DATA (allunatge): 5-febrer-1971
ASTRONAUTES: Alan Shepard, Stuart Roosa i Edgar Mitchell
ÈXITS DESTACATS: Van estar a la Lluna gairebé 34 hores i en dues caminades lunars van acumular gairebé 10 hores d'activitat extravehicular.
MISSIÓ: Apol · lo XV
DATA (llançament): 26-juliol-1971
DATA (allunatge): 30-juliol-1971
ASTRONAUTES: David Scott, Alfred Worden i James Irwin
ÈXITS DESTACATS: Va ser la primera missió lunar on la majoria dels objectius eren científic (no és que les anteriors no tinguessin objectius científics, sinó que no tenien tants objectius d'aquest tipus). Van estar a la Lluna gairebé 3 dies i van acumular un total de 18 hores i mitja d'activitat extravehicular en les quals van viatjar més que ningú sobre la superfície Lunar gràcies a que va ser la primera missió que portava un famós "carret lunar" Lunar Rover.
MISSIÓ: Apol · lo XVI
DATA (llançament): 16-Abr-1972
DATA (allunatge): 21-Abr-1972
ASTRONAUTES: John Young, Kenneth Mattingly i Charles Duke
ÈXITS DESTACATS: Van estar a la Lluna gairebé 3 dies sencers i van acumular un total de 22 hores d'activitat extravehicular. A causa d'una falla menor del mòdul lunar van estar a punt d'avortar l'aterratge a la Lluna, però afortunadament no va ser així i van poder visitar les nostres satèl · lit sense contratemps majors.
I l'última fins ara ...
MISSIÓ: Apol · lo XVII
DATA (llançament): 7-Des-1972
DATA (allunatge): 11-desembre-1972
ASTRONAUTES: Eugene Cernan, Ronad Evans i Harrison Schmitt
ÈXITS DESTACATS: Va ser la missió tripulada a la Lluna de més durada en la història (fins ara) ja que van estar a la Lluna un total de 3 dies amb 2 hores i van acumular un total de 23 hores d'activitat extravehicular. Schmitt era geòleg, així que és fins avui l'únic científic que ha viatjat a la Lluna i Eugene Cernan roman fins avui dia com l'últim home en caminar sobre la seva superfície.
... Fins que algú torni a anar cap allà.
• fa 3 anys
• Reportar abusos
Ha arribat Rússia a la Lluna?
La Unió Soviètica va abandonar tot intent d'arribar a la Lluna quan els Nord-americans ho van aconseguir el 1969.
No ho han fet, el més que van fer sobre això va ser enviar sondes lunars. La utilitat d'arribar a la lluna era propagandística, ara com l'objectiu és més aviat científic. en el millor dels casos, és dubtós que els EE. UU. arribaran a la lluna, la necessitat de derrotar l'URSS i arribar primer era vital en aquesta època, i com a objectiu primari, bé cal l'espai per a una falsificació del fet històric, que a més resultaria molt més barat.
La carrera espacial en certa manera ha vist minorada la seva velocitat perquè ja no rendeix el mateix prestigi que abans, per tant és d'esperar que assumeixi una cadència més natural que estigui d'acord amb els requeriments comercials i industrials de la nostra època. Infereixo llavors que la iniciativa privada trobi més incentiu en sortir a l'espai i fins arribar a la lluna que els governs mateixos que, clar buscaran compartir el crèdit de semblants empreses