Llegenda del Torrent de la Fantasma, Llerona i Marata
Llerona i Marata són dues poblacions pertanyents al municipi de Les Franqueses del Vallès, situat a la riba esquerra del riu Congost. Ambdues poblacions són majoritàriament agrícoles, amb grans extensions de camps de conreu, encara que Llerona també té un polígon industrial, i ambdues compten amb esglésies romàniques: la de Santa Coloma a Marata, i la de Santa Maria a Llerona, que és fortificada. El torrent descrit en aquesta llegenda neix a Marata i va a morir al riu Congost travessant Llerona, i és possible, sempre i quan no porti gaire aigua i la vegetació ho permeti, recorre'l a peu fins a la seva desembocadura al Congost. A Llerona, a més, a l'alçada de l'església hi ha un camí que permet baixar al torrent, a la font dedicada a Santa Margarida, indret que avui en dia es troba amenaçat per la construcció del quart cinturó.
Durant la Guerra del Francès, a començaments del segle XIX, amb el pretext de conquerir Portugal les tropes napoleòniques invadiren la península, i Catalunya no fou una excepció. Els soldats anaven al seu aire per les nostres contrades, tot i no conèixer ni el territori ni la nostra llengua.
Així, a un d'aquests soldats francesos li fou encomanada un dia una missió de missatger, havent de portar una carta a un general. En el camí de tornada es perdé, donat que no coneixia la zona, i tampoc podia preguntar a ningú com tornar perquè no parlava l'idioma.
Com era estiu i feia molta calor, quan es trobava a l'alçada de Marata el soldat decidí resseguir el torrent que neix a aquesta població per tal d'aprofitar-se de l'ombra i la frescor de la seva baga, pensant també que el portaria de ben segur a un riu i llavors seria capaç d'orientar-se per tal de tornar. A més, creia que no tindria problemes per recorre'l donat que es trobava pràcticament sec degut a l'època de l'any en que es trobaven.
Tot i així, el camí no era res senzill, doncs l'alta vegetació l'impedia caminar i moltes vegades havia d'obrir-se pas amb el sabre. Després d'unes hores caminant, cap al vespre, el soldat, una mica espantat perquè la nit se li faria a sobre abans del seu retorn però extenuat, s'aturà amb intenció de beure d'un raig d'aigua que brollava d'una de les parets del torrent i per seure's a reposar una estoneta.
Mentre bevia ajupit li semblà escoltar el plor d'un nadó, però no li prestà atenció pensant que el cansament el feia escoltar imaginacions. Però un cop estigué assegut a terra el tornà a escoltar més nítidament, darrere seu. Esporuguit i amb la mà al sabre es girà aixecant-se, però no veié res més que la copa dels alts arbres movent-se, de tal manera que tornà a seure.
Continuà escoltant el so del fullatge movent-se darrere seu i una altra vegada el plor d'una criatura i aquest cop, quan es girà, distingí una figura blanca, tan alta com els arbres del torrent, que es movia lentament i que sostenia un nadó als seus braços, el qual deixava anar un rastre de fum blanc i greix.
En veure aquesta fantasmal aparició el soldat caigué a terra, cridant de la por, i la figura, en escoltar-lo, s'adonà de la seva presència i es dirigí cap a ell.
Al trobar-se prop del soldat, la figura s'abraonà sobre ell i aquest, en un acte reflex, desembeinà el seu sabre i el clavà a la fantasma. De la ferida en sortí una columna de fum blanc i el sabre, en retirar-lo, quedà recobert de greix. El soldat, presa del pànic, arrencà a córrer i no s'aturà fins que retornà al seu allotjament, on explicà tothom el que havia vist.
Quan els habitants de Llerona s'assabentaren del que havia succeït baixaren al raig d'aigua, que es troba a l'alçada de l'església de Santa Maria de Llerona, i hi construïren una font dedicada a Santa Margarida, patrona de les dones en part, per tal de protegir de la fantasma els assedegats que van a beure al torrent. Però només protegeix a aquests i no a tothom, de manera que encara avui dia es pot veure la fantasma amb el nadó als braços si es baixa al torrent al capvespre o a la nit, i des d'ençà el torrent rep el nom de Torrent de la Fantasma.
Ref: http://llegendescatalanes.blogspot.com.es/2011_06_01_archive.html
Llerona i Marata són dues poblacions pertanyents al municipi de Les Franqueses del Vallès, situat a la riba esquerra del riu Congost. Ambdues poblacions són majoritàriament agrícoles, amb grans extensions de camps de conreu, encara que Llerona també té un polígon industrial, i ambdues compten amb esglésies romàniques: la de Santa Coloma a Marata, i la de Santa Maria a Llerona, que és fortificada. El torrent descrit en aquesta llegenda neix a Marata i va a morir al riu Congost travessant Llerona, i és possible, sempre i quan no porti gaire aigua i la vegetació ho permeti, recorre'l a peu fins a la seva desembocadura al Congost. A Llerona, a més, a l'alçada de l'església hi ha un camí que permet baixar al torrent, a la font dedicada a Santa Margarida, indret que avui en dia es troba amenaçat per la construcció del quart cinturó.
Durant la Guerra del Francès, a començaments del segle XIX, amb el pretext de conquerir Portugal les tropes napoleòniques invadiren la península, i Catalunya no fou una excepció. Els soldats anaven al seu aire per les nostres contrades, tot i no conèixer ni el territori ni la nostra llengua.
Així, a un d'aquests soldats francesos li fou encomanada un dia una missió de missatger, havent de portar una carta a un general. En el camí de tornada es perdé, donat que no coneixia la zona, i tampoc podia preguntar a ningú com tornar perquè no parlava l'idioma.
Com era estiu i feia molta calor, quan es trobava a l'alçada de Marata el soldat decidí resseguir el torrent que neix a aquesta població per tal d'aprofitar-se de l'ombra i la frescor de la seva baga, pensant també que el portaria de ben segur a un riu i llavors seria capaç d'orientar-se per tal de tornar. A més, creia que no tindria problemes per recorre'l donat que es trobava pràcticament sec degut a l'època de l'any en que es trobaven.
Tot i així, el camí no era res senzill, doncs l'alta vegetació l'impedia caminar i moltes vegades havia d'obrir-se pas amb el sabre. Després d'unes hores caminant, cap al vespre, el soldat, una mica espantat perquè la nit se li faria a sobre abans del seu retorn però extenuat, s'aturà amb intenció de beure d'un raig d'aigua que brollava d'una de les parets del torrent i per seure's a reposar una estoneta.
Mentre bevia ajupit li semblà escoltar el plor d'un nadó, però no li prestà atenció pensant que el cansament el feia escoltar imaginacions. Però un cop estigué assegut a terra el tornà a escoltar més nítidament, darrere seu. Esporuguit i amb la mà al sabre es girà aixecant-se, però no veié res més que la copa dels alts arbres movent-se, de tal manera que tornà a seure.
Continuà escoltant el so del fullatge movent-se darrere seu i una altra vegada el plor d'una criatura i aquest cop, quan es girà, distingí una figura blanca, tan alta com els arbres del torrent, que es movia lentament i que sostenia un nadó als seus braços, el qual deixava anar un rastre de fum blanc i greix.
En veure aquesta fantasmal aparició el soldat caigué a terra, cridant de la por, i la figura, en escoltar-lo, s'adonà de la seva presència i es dirigí cap a ell.
Al trobar-se prop del soldat, la figura s'abraonà sobre ell i aquest, en un acte reflex, desembeinà el seu sabre i el clavà a la fantasma. De la ferida en sortí una columna de fum blanc i el sabre, en retirar-lo, quedà recobert de greix. El soldat, presa del pànic, arrencà a córrer i no s'aturà fins que retornà al seu allotjament, on explicà tothom el que havia vist.
Quan els habitants de Llerona s'assabentaren del que havia succeït baixaren al raig d'aigua, que es troba a l'alçada de l'església de Santa Maria de Llerona, i hi construïren una font dedicada a Santa Margarida, patrona de les dones en part, per tal de protegir de la fantasma els assedegats que van a beure al torrent. Però només protegeix a aquests i no a tothom, de manera que encara avui dia es pot veure la fantasma amb el nadó als braços si es baixa al torrent al capvespre o a la nit, i des d'ençà el torrent rep el nom de Torrent de la Fantasma.
Ref: http://llegendescatalanes.blogspot.com.es/2011_06_01_archive.html
